TW9udHNlcnJhdDpyZWd1bGFy
La inclusió social i educativa és recull com a un dret fonamental en les legislacions de diversos països europeus, i esdevé una fita rellevant de multituds d’organismes internacionals (UNESCO, 2015; OCDE, 2006 i 2007). Malgrat que els estatuts universitaris reconeixen el dret a la inclusió, a l’hora d’implementar-lo moltes de les universitats no tenen ni protocols clars ni formació sobre orientació psicopedagògica, adaptació curricular, coordinació docent i manquen indicadors de qualitat educativa o d’inclusió. De fet, diferents estudis indiquen que les competències docents per a la inclusió són un element clau per promoure una educació inclusiva i que, a més a més, consisteixen en una oportunitat per a la qualitat docent i la innovació que poden beneficiar a tots els estudiants i el sistema en general. Dins d’aquestes competències FernándezBatanero (2011) destaca les següents: compromís i actitud positiva davant de la diversitat, planificació educativa basada en diferències, mediació educativa, avaluació formativa i adaptacions curriculars, atenció a la diversitat foment de l’aprenentatge significatiu.